La meva lasanya preferida

L'entrada d'avui no conté fotografíes. I té una explicació raonable: no he aconseguit mai fer una foto a cap plat de lasanya. De veritat! Desapareix. A veure si un dia d'aquests m'hi concentro i en faig una...

La recepta de la meva lasanya preferida és ben fàcil. Podeu utilitzar gairebé qualsevol cosa i substituir qualsevol ingredient de la llista per un que us agradi més. Els ingredients són els següents:

- Pasta per a lasanya: sempre l'agafo precuinada, perquè m'estalvia temps. No queda igual, però aleshores la preparació de la lasanya es fa en 15 minuts.

- Carn picada: prefereixo mixta de vedella i porc, l'he provat amb carn de pollastre i també queda molt bona. Seria bona idea aprofitar la carn d'algun rostit.

- Molta ceba: a mi m'agrada cuinar la carn picada a "l'argentina", és a dir, amb el doble de ceba que de carn. Queda boníssima, molt sucosa.

- Verdures variades ratllades o tallades petites: pastanaga, carabassó, daus de tomáquet...

- Opcionalment/de temporada: uns quants xampinyons laminats, gírgoles o si és l'època, uns camagrocs o uns rosinyols.

- Vi blanc: un que us agradi, o un per "reciclar". Aquest pas és opcional.

- Una bona salsa de tomáquet en conserva: es pot substituir per tomáquet ratllat al natural, però aleshores es tarda molt. Jo utilitzo una conserva que fa la mare que és bastant sorpresa: a vegades incorpora també ceba, a vegades hi ha herbes, a vegades está menys sofregit... Tot depèn de la collita, del que hi ha en aquell moment al mas.

- Crema de soja: els que no sigueu intolerants a la lactosa, com una servidora, podeu fer servir nata de llet normal, de vaca; Tot hi que engreixarà el plat, també serà més gustós.

- Finalment, un bon formatge. M'agrada utilitzar emmental, o bé parmesà amb motzarella.

Aleshores, la preparació és ben fàcil: es posa una olla amb una mica d'oli d'oliva i es sofregeix la carn amb la ceba ben picadeta, i s'hi van afegint, a mesura que les anem tallant, totes les verduretes i els bolets, si és el cas. Afegim una miqueta de vi blanc, només per donar aroma. Quan tot plegat estigui ben cuit, i posem el tomáquet i ho deixem confitar. Finalment, hi afegim la meitat del brick de crema de soja.

Ara muntem la lasanya: al motlle engrasat amb unes gotes d'oli d'oliva, afegim l'altra meitat de la crema de soja. Evitarà que les plaques de lasanya s'enganxin al recipient i a més les hidratarà, que convé molt en lasanyes precuinades. Anem posant capes de la barreja anterior i capes de plaques. L'última capa ha de ser de salsa, sinó les plaques podrien quedar crues. Després, afegim el formatge ratllat pel damunt. 20-30 minutets al forn a uns 220º i ja està!

Espero que la recepta us hagi agradat tant com la lasanya m'agrada a mi :D Prometo pujar alguna foto quan en torni a fer una...

Que vagi de gust!

Reciclatge

Avui m'agradaria parlar-vos d'un tema que considero molt important en una cuina: el reciclatge. Llençar menjar és una de les coses que més em dol i per tant sempre busco maneres de conservar i transformar els aliments.

El dijous passat em vàren regalar un ram de julivert preciós del mas dels meus pares, que vaig conservar en aigua i utilitzar quan em va caldre. Quan ja comença a fer-se malbé, és una llàstima llençar-lo (sí, ja sé que de julivert te'n regalen per tot arreu, però m'estimo més no llençar el que ja tinc) i per això el conservo en oli.

El truc és vàlid per qualsevol herba o condiment: julivert, alfàbrega, orenga fresca, menta... Es tracta de tallar a trossets molt menuts el julivert previament destriat de fulles seques o malmeses, i cobrir-lo d'una capa d'oli de qualitat. Aleshores, es desa tapat. Es pot conservar a l'exterior tot hi que és preferible deixar-ho a la nevera. D'aquesta manera, el julivert no es fa malbé, i tenim un producte multiús que ens donarà alegria a més d'un plat. Pels amants del picant, també es afegir una mica d'all picadet a la barreja. I pels més agosarats, fruits secs com ara pinyons, nous... el que tingueu per la cuina!

Com es pot utilitzar? Amb la mescla podem fer infinitat de receptes: a una truita a la francesa per donar color, a uns xampis o verduretes a la brasa, al forn damunt del peix o la carn, a la salsa de tomàquet dels espaguetis, damunt d'unes torrades amb formatge fresc (deliciós!), un rajolí per sobre de les cremes i les sopes... I si s'acaba el julivert, amb l'oli restant (que evidentment, no llençarem) podem amanir l'enciam o fins i tot cuinar, i tothom us preguntarà de què és el lleuger regust herbaci del vostre plat :).

És un truc molt fàcil i amb una mica d'imaginació soluciona alguna menjada. És una manera ràpida d'obtenir un condiment, una alternativa a secar les fulles i a més és molt econòmic. Us animo a provar el truc i obtenir la vostra "barreja secreta".

Que vagi de gust!

Presentació

Benvinguts al meu blog!

Fa molt de temps que vaig darrere la idea de crear aquest blog. Em sembla just, després de que m'hagi passat mitja vida navegant i provant receptes que trobava per aquí i per allà. Em ve de gust compartir amb vosaltres el poc que se, i espero que en gaudiu tant com ho faig jo.

Aquest any m'he mudat de pis. Per primer cop, tinc una cuina per a mi! El pis és minúscul i probablement no podré convidar a més de 4 persones a la vegada, pero m'encantarà que tastin el que faig.

Pis nou, cuina nova, vida nova. Però la resta d'elements no canvien. M'agrada menjar i m'agrada cuinar. M'agrada tastar coses noves, viatjar per veure com les fan, inventar plats que segurament algú ja ha inventat...

Qui m'ha ensenyat a cuinar? A cuinar, cuinar... No ben bé. La meva mare em va ensenyar una cosa molt important en la cuina: ser capaç d'obrir la nevera i fer quelcom comestible en menys d'una hora. O dit d'una altra manera, improvitzar. I encara que ho sembli a vegades no és gens fàcil. Com he pogut comprovar en la major part de les ocasions, cuinar és un experiment d'assaig-error. Proves, i a vegades et surt un plat bo, i a vegades no tant, però sempre aprens. I inventar, improvitzar, és per a mi el més important en una cuina. Clar que l'ideal seria tenir tots els ingredients disponibles, i tots els estris adequats, i tots els llibres de cuina del món, però com que no és el cas, farem ús de la inventiva. De fet, sinó, crec que resultaria extremadament aborrit.

Espero que el blog us agradi i que el visiteu tan sovint com us vingui de gust.

Salut!